Turboreactor

Un turboreactor (en anglès: turbojet )^[1][2][3] és el tipus més antic dels motors de reacció de propòsit general. El concepte va ser desenvolupat en motors pràctics a la fi dels anys 1930 de manera independent per dos enginyers, Frank Whittle al Regne Unit i Hans von Ohain a Alemanya; encara que el reconeixement de crear el primer turboreactor se li dona Whittle per ser el primer a concebre, descriure formalment, patentar i construir un motor funcional. Von Ohain, en canvi, va ser el primer a utilitzar el turboreactor per propulsar un avió.

Un turboreactor consisteix en una entrada d'aire, un compressor d'aire, una cambra de combustió, una turbina de gas (que mou el compressor de l'aire) i una tovera. L'aire entra comprimit a la cambra, s'escalfa i s'expandeix per la combustió del combustible i llavors és expulsat a través de la turbina cap a la tovera sent accelerat a altes velocitats per proporcionar la propulsió.^[4]

Els turboreactors són bastant ineficients (si es vola per sota de velocitats Mach 2) i molt sorollosos. La majoria dels avions moderns utilitzen en el seu lloc motors turboventilador per raons econòmiques. No obstant els turboreactors encara són molt comuns en míssils de creuer de mig abast.